Avui diumenge ens hem llevat ben d’hora, a tres quarts de set, hem esmorzat un bon entrepà i hem fet via cap a Montigalà on a les 8 començava la 59a Caminada de Regularitat, organitzada pel Centre Excursionista de Badalona. Era la primera vegada que ens apuntàvem a una caminada “oficial”, amb número d’equip i premis i tot això, i ens esperaven pel davant gairebé 18km de recorregut per la Serralada de Marina. A això cal sumar-li l’escalfament i el refredament dels més o menys 2km que tenim de casa a Montigalà.
L’ambient al punt de sortida era molt familiar, no m’imagino a la majoria dels que erem allà amb l’objectiu de guanyar, ni amb cap mena d’ambició especialment competitiva. Hem anat sortint per torns i xino-xano hem enfilat en direcció a Sant Jeroni de la Murtra.
Malgrat ser una passejants habituals de la Serralada de Marina i conèixer totes les fites per les que hem passat ens ha agradat descobrir nous camins. Sense anar més lluny, ens hem sentit una mica tontos quan de seguida ens hem plantat al costat de les ruïnes de Ca l’Alemany sense passar per Sant Jeroni: només calia travessar el pont de la ronda i enfilar el camí.
Per sort no ens ha plogut en tot el recorregut, només quatre gotes mal comptades. De seguida hem trobat el primer control, ja amb unes primeres vistes sobre Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i Barcelona.
Un cop passada l’ermita hem enfilat cap el poblat ibèric de Puig Castellar, que val molt la pena i que cada vegada que hi anem està més restaurat. Hem pujat a dalt de tot i hem sortit per l’altra banda. Més enllà de les restes arqueològiques, les vistes des d’aquest punt són impressionants.
I com que tot el que puja, baixa, hem baixat gairebé fins a Montcada per un caminet que ja coneixíem però que avui era una pista de patinatge i que més d’un blau al cul haurà costat 😀
Tercer control i… cap amunt altra vegada en el tros que a mi se m’ha fet més dur.
Per sort, la recompensa a aquest esforç ha estat passar per un trosset de bosc dels que a mi m’agraden i, una mica més enllà, ja ens hem deixat guiar per l’olor de les botifarres que ens esperaven a l’ermita de Sant Onofre.
Mitja horeta de descans per menjar l’entrepà de botifarra i agafar prou fred per tenir ganes de continuar caminant.
La resta del camí s’ha fet força més lleuger. Ens havíem encaparrat que ens quedava la part més dura, pujar al poblat ibèric de les maleses, però ens havíem malfixat i ja gairebé tot anava de baixada.
Amb aquest alleugeriment per no haver de pujar fins les Maleses amb la botifarra a la panxa, de seguida ens hem plantat a la vora de Can Ruti, baixant primer per la font de l’Amigó que ara em sap greu no haver fet la foto perquè estava molt maca encatifada de fulles de tardor.
I un cop passada la zona a tocar de l’hospital, baixada fins a Montigalà passant per alguns dels racons que més m’agraden d’aquesta zona (i on quan em toqui la loteria m’hi compraré una caseta) i amb un últim control a la creu de Montigalà.
Total: unes 4 hores i mitja parades i esmorzar inclòs i una molt bona experiència que de ben segur que repetirem 🙂
Aquí teniu el mapa per si us animeu a fer la passejada algun dia, si no coneixeu tots els punts pels que hem passat val molt la pena visitar-los!
Mostra Caminada Regularitat Badalona – 18/11/12 en un mapa més gran
