Bizarre Bazar

Hi ha algú que em diu que faig massa preguntes

Category: Badalona (page 1 of 3)

Audioguia turística pel centre històric de Badalona

wow! itineraris pel centre històric amb audioguia i tot!

Fa uns dies van aparèixer uns senyals a diferents punts de Badalona que indiquen la direcció cap a llocs on hi han posat unes plaques numerades. I és que, des de dilluns, tenim a la nostra disposició una audioguia per recórrer aquests indrets del que han anomenat el centre històric de Badalona.

Fins aquí fantàstic. Em sembla molt bé poder-me passejar i alhora descobrir les històries del meu entorn, tinc ganes de sentir-les.

El que m’ha sorprès, però, és que aquestes audioguies estan disponibles a l’Oficina de Turisme. Mani?! Resulta que has d’anar a l’oficina de Turisme de la Plana i et donen una mena de telèfon perquè et passegis.

I jo em pregunto: no hi ha alternatives? No seria molt més pràctic una web amb uns MP3 que descarregues a l’ipod (o on sigui) i poder fer la ruta amb els teus auriculars avui a a les 4 de la matinada i demà a les 12 del migdia? No seria millor que haver d’anar a la Plana a les hores en què l’oficina de Turisme està oberta? (que, per cert, no he pogut consultar l’horari a cap web).

Bé, com em deien pel Twitter l’altre dia, ens posarem les sandàlies i els mitjons i anirem a voltar amb el trastet a la mà! 🙂

Podeu trobar més informació al web de l’Ajuntament i a elbadiu.net

La culpa és del burot

Per aquí Badalona tenim un mes de maig entretingut: són les festes de maig i a molts badalonins se’ns gira feina extra amb El Joc de Badalona, que fa que dediquem part de la nostra jornada a investigar sobre els temes més recòndits de la nostra ciutat.

Doncs bé, en aquest Joc han trobat una fórmula per justificar els errors informàtics que crec que s’hauria d’exportar a tot arreu.

I és que al Joc hi ha un personatge, el burot, que barra el pas a Dalt la Vila i ens fa la punyeta fent-nos pagar la penyora en forma de tres preguntes diàries.

Aquest burot, a banda de ser un personatge del joc (intradiegètic? quines paraules més boniques que vam aprendre a la Pompeu!), s’ha convertit també en el culpable de les desgràcies informàtiques (extradiegètiques?) que hi passen. Si un dia no queden ben registrades les respostes és culpa del burot, si un dia no hi ha cap resposta correcta per error, és culpa del burot… La culpa no recau en els que han programat o impulsat el joc sinó que en el burot. Altrament dit mala sort o, com ho dic jo, els misteris de la informàtica.

Com a persona que es dedica a fer projectes d’aquesta mena reclamo la institucionalització del burot: em sembla molt injust haver de carregar amb la culpa de coses que fallen per factors extremadament complexos i que moltes vegades se’ns escapen de les mans. Sovint aquests errors els arreglem per xiripa o amb caramboles rocambolesques que no tenen cap lògica ni sentit. Pels misteris de la informàtica.

A partir d’ara, quan hi hagi un error del que no en sàpiga explicar el motiu donaré la culpa al burot. O a l’Explorer 6, que en el fons és el culpable de tot.

De Badalona a Premià en bici

Ara que ja estem (gairebé) instal·lats a Badalona toca fer les activitats que ofereix la contrada. Ja hem anat al cinema a la fresca del club, a Can Llaunes i el Dani ja ha tastat les patates Corominas (les de la patatera del carrer del Mar ja les havia tastat, i estan més bones). També hem anat a la platja a la BP, sap on és la barca Maria, a les barques dels pescadors, a la subhasta del peix, i en el seu dia vam visitar la fàbrica de l’Anís del Mono i vam menjar una paella a la Donzella. Per suposat, Montigalà no té cap secret per nosaltres (ni per ningú!) però el que no fa la gent que va a l’Ikea és anar a la creu de Montigalà i a la Virgen del Árbol. Tot això ja està fet!

Sap el que és un badiu, un micaco i un tornem-hi, ha mirat l’aparador de la Sirena (la del carrer del Mar, per suposat!), ha comprat gelats a la tendeta-quiosquet del principi del passeig Marítim (i sap que abans estaven amb un carret a davant del que ara és el Fillol -que també sap que abans estava al Burger King-), ha menjat pizza al Caño 14 (que ja vaig dir que no ens va emocionar gens) i ha reconegut que els gelats de Can Soler són molt bons.


Ver mapa más grande

Doncs bé, al que anava: ahir vam agafar la bici i vam anar cap el Maresme. Jo m’ho conec bé perquè cada dia de cada estiu agafava la bici i anava amb la Cristina a la platja de Montgat. I als hiverns agafàvem la bici i anàvem a Tiana i rodalies. Però quan intentàvem anar al Masnou hi havia unes escaletes que se’ns feien molt incòmodes i poques vegades ens havíem aventurat a baixar-les i pujar-les amb la bici.

Bé, com deia, ahir vam agafar la bici i cap el Maresme! El tram fins a Montgat si fa no fa no ha canviat gaire (que síííí… que han fet la zona de més enllà de l’estació nova… ok… però ja l’havia vista). El que em va sorprendre és que en aquests anys (segur que en fa uns quants) a tots els trams entre Montgat Nord i El Masnou que abans hi havia les escaletes han posat uns ponts de fusta i s’hi arriba estupendament.

I res, anar tirant! I xino-xano ens vam plantar a Premià de Mar. 40 minuts d’anada i 40 de tornada. I després una pizzeta al Miranapoli!

Ja tenim els cucs!

20080626_compostador_026

Avui hem anat a buscar els cucs del compostador, i ja estan al terrat descansant del viatge. Els hem donat unes peles de síndria d’ahir, que sembla ser que els agraden molt. A veure com va!

El reportatge a Can Flickr!

20080626_compostador_012

20080626_compostador_021

Badalonina 100%!

Després de l’intenssssissssima mudança d’avui…

…ja torno a ser 100% badalonina! mmmm… s’està tan bé a casa!

Au, vaig al llitet! Bona nit!

S’acaba v14

Al gener vam decidir definitivament instal·lar-nos a Badalona.

I aquesta tarda he estat desmuntant els mobles i acabant de posar-ho tot en caixes. Demà tornaré a ser badalonina a tots els efectes!

Després de 5 anys vivint a Barcelona sé que hi haurà coses que trobaré a faltar però que moltes, moltíssimes seran molt millors. D’una banda em sap greu marxar d’aquí però de l’altra sé que és fer un pas endavant. És una sensació semblant a acabar la carrera, que et fa peneta perquè saps que no hi tornaràs, però a la vegada t’intriga com anirà a partir d’aquell moment. Suposo que en això consisteix fer-se gran…

La reforma badalonina avança però no al ritme que voldríem (voldríem que ja estigués acabada!!!). Massa feina justament aquests dies que hauríem d’haver dedicat a pintar…

Però bé, quan ho tinguem tot una mica més decent… no oblideu que esteu convidats!!!

Home…

Des de que em van dir que no em renovaven el contracte del piset (i també que no hi hauria problema en renovar-lo) (suposo que juguen amb la necessitat) vaig decidir fer el cop de cap definitiu… i fotre el camp!

La decisió final ha estat relativament fàcil de prendre, sobretot perquè l’alternativa hipoteca ad aeternum la visualitzava com una llosa impossible de suportar taaaants anys.

Per tant, tenint el piset on vivia el meu avi a la meva disposició… el meu desitjat retorn a Badalona cada dia està més a prop. La data: 30 de maig (he prorrogat el contracte 2 mesos).

I ja fa unes setmanes que ens hem posat “manos a la obra”. Ens trobem encara en fase prèvia: el desaloju.

I és que a la meva família tenim un problema genètic que consisteix en no llençar mai res. I aquest res s’ha estat acumulant durant anys i panys, per exemple, al pis del meu avi.

Treure tots els trastos és una tasca titànica. Però crec que anem a bon ritme.

Avui hem trucat per primera vegada al camió dels trastos… que es preparin! 🙂

20080215_m17_010

D’excursió pel fondo i Singuerlín

Últimament estem fent unes excursions molt xules. No, no anem muntanyes idíl·liques… anem a les perifèries! Si l’altre dia va tocar la part alta de Badalona, amb el descobriment de la Virgen del Àrbol, avui ha tocat Santa Coloma de Gramenet: Fondo (Chinatown) i Singuerlín. Molt xulo!


Ver mapa más grande

El punt de partida ha estat la parada de metro de Fondo. Hem buscat Chinatown… i hem anat a petar a una plaça amb un fotimer de xinesos que estaven de peu allà, sense fer res. Només estant allà. Ni xineses ni gent d’altres races. Allà de peu.

Chinatown a Santaco

Després hem investigat una mica més i hem trobat carrers on els comerços estaven retolats en Xinès. Curiós però tampoc tant, de fet a Barcelona també n’hi ha un munt.

Havent vist que Chinatown Satanco existeix però que tampoc n’hi ha per tant, hem anat a buscar el Singuerlín. Quedava lluny, havíem de travessar el centre de Santa Coloma, la ronda i… amunt!

Del camí fins a la Ronda ens han sorprès moltíssim les casetes. La mar de xules! En la nostra línia especultiva hem deduït que aquestes casetes se les van autoconstruir en descampats els immigrants que van venir de la resta d’Espanya a treballar. I mica en mica se les han anat arreglant i ara fan força patxoca. Algunes altres encara es mantenen com les van fer el seu dia i es veuen més pobres.

20080120_singuerlin_007

I anant tirant… pam! S’acaba el carrer i muntanya!

Hem baixat fins la ronda i l’hem creuada per la frontera del Parc d’Europa. I vinga pujar al Singuerlín!

El Dani ha fet un videoart… semblava un aeroport aquell carrer!!! De luju! (però els altres més empinats res de res!)

Pel camí altra vegada ens han sorprès moltíssim les casetes unifamiliars, algunes de molt noves, amb patis i totes aquestes coses que fan enveja.

I a dalt de tot, els blocs de pisos de colors que es veuen des de l’autopista! Oleole!

20080120_singuerlin_016

Allà ens esperàvem trobar “jaleo”, un barri popular amb força “sarau”. I ha estat el contrari: poquíssima gent, i els que hi havia la majoria jubilats petant la xerrada. No hem trobat ni un immigrant de fora d’Espanya.

20080120_singuerlin_017

I ens hem quedat amb les ganes de fer el vermutet (el premi que esperàvem després de l’ascensió!) perquè no hi havia ni un bar, ni una botiga… res!!! Només blocs de pisos. I ja està.

Un cop hem vist la part de dalt ja hem anat baixant… xino-xano fins a Santa Coloma, el Besòs… i vinga avall pel riu fins a Sant Adrià!

I aquí s’ha acabat l’excursió! 10km! Uf!

La Virgen del àrbol de Badalona

20071230_bdn_026

Avui hem anat a passejar per les muntanyes badalonines: hem passat per Sant Jeroni de la Murtra, les runes de Ca L’Alemany i hem acabat a la creu de Montigalà (que ja hi era abans de l’Ikea, eh?!).

I hem baixat altra vegada cap a la civilització per la banda de davant la creu… quan hem topat amb una mena de santuari a l’aire lliure dedicat a la Virgen del Árbol!!!

20071230_bdn_031

Sembla ser que allà se li va aparèixer la Verge a una dona de Santa Coloma, i des d’aleshores ella i unes quantes devotes es dediquen a mantenir aquest espai on es reuneixen per resar.

20071230_bdn_035

És impressionant veure com amb poquíssims recursos (pedres i fang) s’han muntat una capelleta, un altar… i ara per Nadal fins i tot un pessebre!!! Tot impecable, com ha de ser!

Tinc més fotos a Can Flickr!

Petita i gran Badalona

L’altre dia vam anar a sopar a Badalona, a un lloc mític, de tota la vida, on tothom hi va, el Caño 14. Volíem menjar pizza i vaig pensar que el Caño 14 és la pizzeria per excel·lència de Badalona.

Jo feia força anys que no hi anava: a banda de viure a Barcelona, el Caño és un lloc on costa trobar taula, de manera que, sovint abans d’entrar, ja es dóna la causa per perduda.

I quina decepció. Acostumada a les pizzes “reglamentàries” (grosses, fines i amb pocs ingredients) la del Caño em va semblar nivell pizza congelada. Petita, gruixuda, greixosa i amb una quantitat excessiva de mozzarella…

De les altres pizzeries de Badalona ja ni en parlem… Ara han obert una Tagliatella al carrer del Temple, que no deixa de ser una franquícia anodina i és impossible trobar-hi lloc!

Em sap greu que a Badalona, sent la tercera ciutat de Catalunya, l’oferta de lleure sigui tan pobra. Un teatre (que està molt bé, eh?!), uns multicinemes de superproduccions, i pràcticament cap restaurant o bar “amb encant” (només salvaria La Sargantana com a lloc on sentir-s’hi realment a gust). I és que no deixen de ser els de tota la vida, com si fos un poble, amb la seva decoració de luxe grandiloqüent estàndard.

Bé, de fet aquesta sensació de poble, i de tranquil·litat és també la que m’agrada. Ja vindrem a Barcelona a fer les pizzes!

Older posts

© 2017 Bizarre Bazar

Theme by Anders NorenUp ↑