Bizarre Bazar

Hi ha algú que em diu que faig massa preguntes

Category: Excursions i passejades

Excursió a Can Devesa

Avui els Reis ens han dut un dia fantàstic per fer una excursioneta.

Com que ja tenim força vist el sector dipòsit, ermites i poblats ibèrics avui hem decidir atacar una àrea que està ben a prop de les altres però per la que mai ens hi havíem deixat caure, intentant passar per camins nous. I ha estat una excursió maca-maca-maca, com diria el meu pare.

La zona a investigar era la que està marcada en un dels mapes de rutes de Badalona (que tan amablement ens va donar en @rogermelcior) i que passa per les fonts de Can Devesa, Ca l’Artillé i la de Can Mora (cal dir que només hem localitzat l’última).

Per començar, hem pujat riera amunt i hem girat cap a Sant Jeroni però allà mateix hi ha una bifurcació ens ens indica el front marítim (que encara rumio quina drecera hi ha des d’allà per anar a mar!) i com que la direcció era la bona hi hem fet via. Després de perdre’ns una mica hem agafat un caminet al costat d’una tanca que semblava que no duia enlloc, però de seguida hem comprovat que estava ben marcat, i que hi havia les restes del que deuria ser l’entrada a una senyora finca. Nosaltres hem seguit pel caminet que passava just pel costat de l’entrada,  i que transita per unes zones boscoses força tupides. Molt maco.

Finalment hem anat a parar a un dels camins que es desvien del recorregut a Sant Jeroni, i ja hem enfilat cap amunt. És una bona alternativa, sobretot a l’estiu si ens volem estalviar una estona de sol.

20130106_excursio_can_devesa_002
Ben curiós aquest arbre/portal

Doncs bé, d’aquí cap amunt fins a la Vallençana, que aquí sí que ja hi hem estat vàries vegades, una urbanització que està al mig del no-res, però que té unes vistes espectaculars. El que no havíem fet mai abans és atravessar-la, són ben peculiars les giragonses dels camins que fan joc amb l’anarquia de moltes de les construccions que hi ha.

20130106_excursio_can_devesa_004
Les vistes des de La Vallençana

Doncs bé, després d’arribar a un altre lloc que no anava enlloc (us ho dic per si mireu el recorregut al mapa) hem trobat un camí que s’endinsa per un bosc ben maco, avui força humit i en el que hi hem localitzat unes quantes alzines sureres.

Com que un dels objectius era intentar arribar a Can Devesa ens hem desviat en aquella direcció. Tot d’una hem aparegut al pàrking de Ca l’Artillé, un altre restaurant de la contrada. Pocs metres més endavant necessàriament passant per la carretera per salvar un torrent ja he reconegut les tines que donen la benvinguda a Can Devesa.

Can Devesa

Arribar allà i veure la tina amb el senyor que mata un conill de cap per avall ha estat com fer un viatge en el temps 30 anys enrere, continua allà! I tal qual.

20130106_excursio_can_devesa_010
El senyor que mata el conill (que ara me n’adono que no es veu!)

Hem continuat baixant i gairebé la majoria d’elements continuaven allà. El que abans era el paraíso de las maravillas ara s’ha convertit en un més comercial calçotades, però per sort no ho han pogut esborrar de tot arreu.

20130106_excursio_can_devesa_011
Un palimpsest: encara que ho intentin esborrar, encara s’intueix que aquest lloc és el paraíso de las maravillas

L’aire decadent, d’un lloc on no ha passat el temps, m’ha fet recordar la infinitat de vegades que hi havia anat, quants records!

20130106_excursio_can_devesa_013

20130106_excursio_can_devesa_012

Allà van celebrar el convit els meus pares quan es van casar (jo no hi era, és clar!), i molts d’altres als que sí que hi vaig anar però que ja no recordo. També era el lloc dels dinars familiars i, sobretot, on anàvem a comprar el pollastre a l’ast amb el meu pare.

Me’n recordo que agafàvem el cotxe i pujàvem fins allà. Passàvem al despatx del jefe, pagàvem, i ens feia un ticket pel pollastre, que l’anàvem a recollir directament a la cuina. Els pollastres estaven fora donant voltes, i si calia esperar baixàvem als gronxadors que hi havia, uf!

Un cop ens havíem apoderat del pollastre, tornàvem al cotxe i el meu pare en treia una ala per ell i una per mi, i baixàvem els dos fins a casa crupint-nos-la. De fet, cada vegada que menjo pollastre a l’ast penso que aleshores el meu pare deia que es menjava l’os de l’ala, i jo no volia ser menys i també el rosegava (suposo que era el de la punteta, ben torradet).

Allà també hi havia unes figures ben peculiars, no sé si totes continuen allà però almenys la del pastor amb les vaques continua a l’entrada de l’aparcament.

20130106_excursio_can_devesa_015
El pastor amb el ramat, conservat des de temps immemorials

El que no he sabut trobar (i sospito que ha passat a una construcció més moderna) és la casa de l’Abeja Maya. Bé, així és com li deia jo.  Sempre que hi anàvem el que més m’atreia era aquesta caseta on la meva mare m’havia dit que hi vivia l’Abeja Maya. Jo me la mirava amb molta atenció a veure si sortia per la porteta…

can_devesa02
Quan era petita amb la casa de l’Abeja Maya.

Avui o no l’he sabuda trobar o resulta que era la caseta de la corrent, i actualment en el seu lloc hi ha una construcció on dubto molt que hi vulgui viure l’Abeja Maya.

I com a últim record, el dia de la gran nevada del 1985. El 13 de gener, concretament, el meu tiet ens va agafar als meus cosins i a mi i ens va dur allà a jugar amb la neu. Aquella sí que va ser una excursió xula! 😀

19850113_nevada_badalona
19850113_nevada_bdn_002
Jugant amb la neu amb els meus cosins el 13/1/1985

Un cop feta la vista pels voltants i comprovar que (per bé o per mal) tot continua al seu lloc tal i com era, hem girat cua i hem continuat l’excursió.

La Font de Can Mora

La tornada també una estat un pèl caòtica perquè ens hem tornat a endinsar pel camí del darrere de Ca l’Artillé però només sabíem la direcció que havíem d’agafar, no hi havia cap camí clar marcat. Doncs bé, com que el bosc no era gaire espès hem anat seguint més o menys en la direcció que necessitavem fins que, patapam! hem topat mig per casualitat amb la Font de Can Mora.

20130106_excursio_can_devesa_033
La font de Can Mora, Badalona

El cert és que està bastant deixada de la mà de déu, no té cap mena d’encant i almenys avui no en rajava aigua. L’hem detectat tan ràpid perquè una pilona de l’Ajuntament ho indica, si no, potser passem de llarg i tot.

20130106_excursio_can_devesa_032
Si no fos per la pilona potser la passem de llarg

I un cop feta la visita a la font amb més pena que glòria, hem tornat cap a la Vallençana, que ara sí, queda molt a prop i amb un camí bastant més clar.

L’última sorpresa del dia ha estat arribar a un petit turonet amb uns pins des d’on hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars sobre tot el Barcelonès i el Vallès, quin gran lloc per posar-hi un caché! 😀

Boniques vistes (i2)
Panorama sobre el Barcelonès i el Vallès Oriental
Boniques vistes (1)
La vista sobre el Barcelonès i el turonet amb l’ermita de Sant Onofre

I ja xino-xano cap a casa, passant per una tomba d’alguna bèstia estimada… O_o

20130106_excursio_can_devesa_038
RIP

Aquí teniu el mapa del recorregut que hem fet (alguns trossos ja es nota que hem reculat)

Mostra Badalona, Vallensana, Can Devesa, Font De Can Mora 06/01/2013 10:41 en un mapa més gran

A la 59a Caminada de Regularitat, del Centre Excursionista de Badalona

Avui diumenge ens hem llevat ben d’hora, a tres quarts de set, hem esmorzat un bon entrepà i hem fet via cap a Montigalà on a les 8 començava la 59a Caminada de Regularitat, organitzada pel Centre Excursionista de Badalona. Era la primera vegada que ens apuntàvem a una caminada “oficial”, amb número d’equip i premis i tot això, i ens esperaven pel davant gairebé 18km de recorregut per la Serralada de Marina. A això cal sumar-li l’escalfament i el refredament dels més o menys 2km que tenim de casa a Montigalà.

L’ambient al punt de sortida era molt familiar, no m’imagino a la majoria dels que erem allà amb l’objectiu de guanyar, ni amb cap mena d’ambició especialment competitiva. Hem anat sortint per torns i xino-xano hem enfilat en direcció a Sant Jeroni de la Murtra.

Bon dia! A la caminada de la regularitat del @cebadalona :)

La Sortida

Malgrat ser una passejants habituals de la Serralada de Marina i conèixer totes les fites per les que hem passat ens ha agradat descobrir nous camins. Sense anar més lluny, ens hem sentit una mica tontos quan de seguida ens hem plantat al costat de les ruïnes de Ca l’Alemany sense passar per Sant Jeroni: només calia travessar el pont de la ronda i enfilar el camí.

Sant Jeroni i Ca l'Alemany #Badalona #cebadalona
Les ruïnes queden a mà dreta, al fons que gairebé no es veu, el monestir Sant Jeroni de la Murtra

Per sort no ens ha plogut en tot el recorregut, només quatre gotes mal comptades. De seguida hem trobat el primer control, ja amb unes primeres vistes sobre Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i Barcelona.

Primer control, bones vistes! #Badalona #cebadalona

El segon control ha trigat una mica més en arribar. Primer hem passat per l’ermita de Sant Climent, que juntament amb la de Sant Onofre destquen en el perfil de la muntanya (psssst… tant a l’una com a l’altra hi ha catxés amagats!)

Ermita de Sant Climent #cebadalona #Badalona
L’ermita de Sant Climent

Un cop passada l’ermita hem enfilat cap el poblat ibèric de Puig Castellar, que val molt la pena i que cada vegada que hi anem està més restaurat. Hem pujat a dalt de tot i hem sortit per l’altra banda. Més enllà de les restes arqueològiques, les vistes des d’aquest punt són impressionants.

Poblat ibèric de Puig Castellar #cebadalona

Vista des del Poblat Ibèric de Puig Castellar #cebadalona

I com que tot el que puja, baixa, hem baixat gairebé fins a Montcada per un caminet que ja coneixíem però que avui era una pista de patinatge i que més d’un blau al cul haurà costat 😀

Tercer control i… cap amunt altra vegada en el tros que a mi se m’ha fet més dur.

Per sort, la recompensa a aquest esforç ha estat passar per un trosset de bosc dels que a mi m’agraden i, una mica més enllà, ja ens hem deixat guiar per l’olor de les botifarres que ens esperaven a l’ermita de Sant Onofre.

Meitat de la caminada: ermita de Sant Onofre #cebadalona
L’ermita de Sant Onofre

Mitja horeta de descans per menjar l’entrepà de botifarra i agafar prou fred per tenir ganes de continuar caminant.

La resta del camí s’ha fet força més lleuger. Ens havíem encaparrat que ens quedava la part més dura, pujar al poblat ibèric de les maleses, però ens havíem malfixat i ja gairebé tot anava de baixada.

20121118_caminada_regularitat_bdn_019
L’ermita de Sant Onofre a dalt de la muntanya

Amb aquest alleugeriment per no haver de pujar fins les Maleses amb la botifarra a la panxa, de seguida ens hem plantat a la vora de Can Ruti, baixant primer per la font de l’Amigó que ara em sap greu no haver fet la foto perquè estava molt maca encatifada de fulles de tardor.

20121118_caminada_regularitat_bdn_025
Arribant a la civilització, Can Ruti a mà esquerra

I un cop passada la zona a tocar de l’hospital, baixada fins a Montigalà passant per alguns dels racons que més m’agraden d’aquesta zona (i on quan em toqui la loteria m’hi compraré una caseta) i amb un últim control a la creu de Montigalà.

20121118_caminada_regularitat_bdn_031
La creu de Montigalà

Total: unes 4 hores i mitja parades i esmorzar inclòs i una molt bona experiència que de ben segur que repetirem 🙂

Au, feina feta! Molt xula la caminada @cebadalina :)

Aquí teniu el mapa per si us animeu a fer la passejada algun dia, si no coneixeu tots els punts pels que hem passat val molt la pena visitar-los!


Mostra Caminada Regularitat Badalona – 18/11/12 en un mapa més gran

Excursions a lo Faig Pare i pel camí a l’Airosa, al Parc Natural dels Ports

Ja fa uns quants anys que anem vàries vegades l’any a La Sénia. I ja anaven vàries vegades que havíem fet l’intent d’anar a veure lo Pi Gros i lo Faig pare sense èxit. Aquesta vegada ha estat mig diferent 🙂

Lo faig pare

20120526_la_senia_002

Lo faig pare és un faig espectacular que es troba dins una fageda (sembla ser que molt estranyes per aquestes latituds) i que es calcula que té 250 anys.

Arribar-hi no és complicat, el complicat és arribar al punt de sortida del camí, que està a uns 12km per una pista bastant atrotinada que segurament és una bagatel·la per un 4×4 però que nosaltres que anàvem amb un cotxe que ens havien deixat ens va fer patir força.

Per arribar a aquesta pista vam enfilar des de la Sénia cap al pantà d’Ulldecona i allà mateix a mà dreta comença el camí de terra, que només cal anar-lo seguint i amb força paciència s’arriba a un punt on hi ha una barrera que no deixa seguir més enllà (cal dir que nosaltres vam deixar abandonat el cotxe uns 2.5km abans que comencés el camí, ja estàvem farts de patir!).

I de seguida que travessem la tanca tenim dues opcions: anar pel camí “oficial” que és el que vam fer nosaltres o enfilar-nos per un trencall a mà dreta (que ni tan sols vam veure, el vam descobrir perquè vam baixar per allà). Si hi haguéssim de tornar segurament agafaríem el trencall perquè és més còmode de pujada que de baixada, però això ja deu anar a gustos.

La qüestió és que vas fent camí, bastant fàcil, fa una mica de pujadeta i vas veient faigs. I com que no hi ha gaires indicacions no saps què s’entén per faig monumental i dubtes si te l’has passat de llarg. No patiu, perquè quan arribes al punt, el veus.

A mà dreta queda una entrada i allà descansa lo faig pare, amb les seves arrels espectaculars, que sembla tret d’una pel·li en 3D. Una racó realment maco i un bon lloc per descansar.

Nosaltres vam aprofitar per deixar-hi un caché, i fer-nos unes fotos amb l’ajuda d’uns altres visitants que van arribar uns minuts més tard.

20120526_la_senia_006

Lo pi gros

En la mateixa ruta, sembla ser que una mica més apartat del camí i, per tant, menys identificable a simple vista es troba lo Pi Gros, un altre arbre monumental que no teníem localitzat al GPS i que, a falta de més senyes, vam haver de deixar la visita per un altre dia.

Bé, s’hi haurà de tornar, perquè sembla ser que val molt la pena! 🙂

Aquí expliquen més coses sobre lo Faig Pare i el Pi Gros:

http://paisatges-jardins.blogspot.com.es/2011/12/el-faig-pare-la-senia-el-montsia.html

http://www.ocobaix.info/?p=213

I aquí està la ruta que vam fer, que de fet la vam treure del wikiloc.


Mostra Lo faig pare. Parc Natural dels Ports en un mapa més gran

La cova d’en Marc i el camí que va cap a l’Airosa

Després de la bona experiència de dissabte, diumenge vam decidir anar a donar un tomb per estirar les cames. Vam enfilar camí de Mas de Barberans i, pel camí, vam veure un desviament a un lloc pintoresc que posava “La Vall”. Vinga, cap allà que vam fer.

I, oh sorpresa, ens vam endinsar altra vegada cap el parc dels Ports per una altra pista forestal (aquesta en molt millor estat) fins anar a parar a l’àrea recreativa de la Vall, on un pont ens convidava a endinsar-nos per un caminet, i un cartell ens anunciava una plàcida passejada circular de 20 minuts fins al Racó de la Cova d’en Marc, ideal per estirar les cames abans d’anar a dinar.

20120527_la_senia_079

20120527_la_senia_036

Com no podia ser d’altra manera en una passejada d’un kilòmetre, en poc més de 10 minuts ens vam plantar a la cova del tal Marc, molt xula!

20120527_la_senia_038

20120527_la_senia_041

I ens vam quedar amb les ganes d’anar una miiica més enllà.

Com que el camí està força ben indicat vam continuar pujant. I pujant. I quan ja semblava que havíem de donar la volta un senyal que marcava l’Airosa ens va convidar a continuar pujant.

La vista cada vegada era més espectacular i com que no anàven gens equipats vam arribar fins a una cova (que no he trobat si té nom) on vam admirar una bona estona les vistes, hi vaig deixar un caché i vam fer altra vegada cap avall.

20120527_la_senia_057

20120527_la_senia_049

20120527_la_senia_052

Pel camí de tornada (diferent al d’anada), vam passar pel Forat de la Vella, on fins i tot hi ha un banc per poder admirar la vista com cal.

20120527_la_senia_073

No vam arribar ni de bon tros a l’Airosa, que segons he trobat per aquí és un castell, però ha quedat apuntada a la nostra llista de deures quan tornem per la contrada i volguem fer una excursió com cal.

Aquí ho teniu molt ben documentat:

http://www.engarrista.com/content/view/423/76/

http://www.xavierblancafort.net/terresdelebre.html#Roca_Xapada

I aquí el camí de dominguero que vam fer:


Mostra Racó de la Cova d’en Marc en un mapa més gran

Au, ja tenim feina per la propera! 🙂

D’excursió per Tiana i la Serralada de Marina

Avui, dia de Reis, m’he llevat amb ganes de fer una passejadeta.

Sempre acostumem a anar a algun lloc de la costa de Badalona o el Maresme i comencem a pujar fins que s’acaba la civilització i després caminem com cabretes sense gaire ordre ni concert, que està força bé.

Però cercant alguna excursió que pogués ser interessant he descobert el web de les rutes pels parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Està molt i molt bé perquè hi ha rutes interessants (la majoria de la Serralada de Marina ja les hem fetes sense saber-ho), però té la pega que només et pots decarregar un arxiu .gpx que no hi ha manera fàcil d’obrir-lo amb el mòbil o, per exemple, amb el Google Maps.

Després de molt barallar-m’hi, d’instal·lar Google Earth expressament, d’exportar el .gpx de mil maneres (de fet hem marxat gairebé a les 11 sense la ruta!) ara he descobert que es poden convertir a .kml des del web GPS visualizer de manera que després anant al Google Maps, als nostres mapes en creem un de nou, importem aquest arxiu… et voilà! El tenim per sempre que el necessitem.

Bé, doncs al que anava: avui hem fet una d’aquestes rutes, concretament una que segueix el SL-C96, un caminet molt fàcil, força ben senyalitzat que voreja Tiana i ens ofereix unes vistes fantàstiques del Barcelonès i el Maresme.

Vinyes 2D i Maresme

Molt xula l'excursió tianenca! :) #tiana

Hem sortit de Badalona amb la Tusa, nosaltres hem agafat la B30 però també aniria bé la B29, i hem baixat a la rotonda de Montgat on hi ha el parc del Tramvia. Hem anat xino-xano fins a Tiana i sense gaire esperances de poder fer la ruta, i per casualitat hem trobat un dels senyals que indica el camí. L’hem seguit fins que hem arribat a La Virreina on hi ha l’origen i el final de la B30 i una caseta on donen informació del parc, avui tancada. Per tant, un altre dia que volguem anar més al gra es pot sortir tranquil·lament de La Virreina que la B30 ens hi duu.

L'ermita de l'Alegria de Tiana, on vaig fer la "cumanió"

A partir d’aquest punt són 8 kilòmetres vorejant Tiana que passen ràpid: el camí és fàcil, està molt ben senyalitzat i les vistes són espectaculars. Per tant, anar fent-anar fent fins que hem arribat a l’ermita de l’Alegria de Tiana, gairebé al final del recorregut, tocant altra vegada la civilització. Allà hem fet una petita parada per buscar-hi el catxé, i després hem tornat fins al punt d’origen travessant Tiana.

Donem per acabada l'excursió al parc del Tramvia (o del Mag d'Oz!) de Montgat

A Tiana també s’hi pot agafar la B29, però essent festiu millor rematar la passejada i assegurar que tens dos Tuses que et duen a casa.

Aquí està el caminet que hem fet, l’origen i el final eren els mateixos, però he començat a gravar la ruta una mica tard…


Mostra Excursió Tiana en un mapa més gran

I, per si us interessa, aquest és el que després de tants patiments he aconseguit convertir del mapa de Diba.es


Mostra Diba.es SL-C 96 El Rocar. Descobrim l’entorn de Tiana en un mapa més gran

 

La propera excursió la farem per la Serralada Litoral, que tenim una T10 de 4 zones i l’hem de gastar abans de que caduqui! 🙂

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén