Bizarre Bazar

Hi ha algú que em diu que faig massa preguntes

Comprar per Internet

Recordo que fa uns quants anys, cap el 1999 (ostres, ja en fa 10!), la confiança en el comerç electrònic no era la que hi ha ara. On jo treballava, un dels jefes de dalt va fer un comentari al respecte. Venia a dir que ell no tenia cap mania en comprar per Internet i posar la Visa perquè si nosaltres que ens hi guanyem la vida no hi confiem… qui hi confiarà?

Des d’aquell dia no he tingut cap mania a comprar amb la tarja per Internet (també és cert que només compro a llocs de confiança).

Des de sempre, hi he comprat molt del material de fotografia que tinc i tecnologia en general.

Però d’un temps ençà el ventall de productes que hi compro s’ha ampliat. No puc resistir-me a les ofertes del Privalia (o sí, perquè si no hi compraria cada dia) (haig de dir que també hi compro com a mostra de suport a les webs usables, ben fetes i sense complicacions estrafolàries, per una mena de convicció personal), i ara he descobert una botiga d’animals on-line de la que n’estic esperant un pedidu. Tot això sense comprometre la meva fidelitat de tota la vida a ebay.

Aquesta ampliació es deu en bona part perquè quan vaig a una botiga de tota la vida en la majoria de casos sento que m’estan intentant vendre una cosa que no és el que demano. Allò que els convé a ells, o allò que es pensen que em convé. I en surto mig emprenyada pensant que m’han encolomat el que he comprat (malauradament no sóc d’aquelles persones que pregunta i demana i compara i aquí i allà… vaig per feina).

Abans em sabia greu per aquestes botigues de tota la vida, però arran de sortir escaldada precisament de situacions en que penses vinga, fomentem el petit comerç, se m’han passat totes les manies i si ho trobo millor, més barat o més variat no m’ho penso.

A Internet en part hi compro per comoditat i perquè em surt més barat, però sobretot perquè tinc tot el temps del món per mirar, informar-me, remenar i comparar. I ja que m’ofereix tot això, acabo el procés i també hi compro. En part em sembla lògic: jo també en visc, d’Internet! 🙂

Previous

Endreçar

Next

El Basilio, la Rosita i la mixeta de Palamós

1 Comment

  1. Totalment d’acord amb tu. Jo fa anys que compro estris i material de manualitats per Internet perquè no ho trobo a Barcelona no rodàlies. Però no dubot a comprar el que em calgui online per comoditat i sobre tot perquè puc comparar i no tinc ningú intentant convèncer-me del què és millor per a mi, quan de fet el que vol és que compri el que és millor per ell. A més, per Internet no he de suportat el mal tractament i la mala educació que he sofert a vegades tant en petites com en grans botigues.

Comments are closed.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén