Avui hem decidit anar a fer la migdiada a la vora del riu Besòs.
I pel camí hem passat per la Mina i la Catalana. La Mina ja la coneixia, i continuo sense entendre com es resoldrà la convivència amb els luxosos pisos que estan construïnt just al costat.
La Catalana, però, ha estat un descobriment per mi. Bé, la part de baix, al que arriba fins la via del tren.
Des de fa anys que veig l’evolució de la façana marítima de Badalona. Vaig tenir la sort de fotografiar les ruines de les fàbriques que avui en dia s’estan convertint en blocs de pisos (prometro escanejar els negatius… encara no tenia càmera digital!)
Doncs bé, en aquelles excursions fotogràfiques amb la bici mai se m’havia acudit creuar el Besòs i anar a les casetes que veig passada l’estació de Sant Adrià quan vaig en tren a Barcelona.
I avui, mig per casualitat hi hem anat a petar. Amb la bici, com ha de ser.
I hem passejat per aquells carrers que semblen trets del teixit urbà, sense cap criteri… Molts solars plens d’herbes, cases construïdes com van poder en el seu moment i conservades “low cost” i d’altres que s’intuien de la gent de tota la vida del barri que ha anat veient la seva degradació però que ha sabut mantenir les seves casetes amb dignitat, cuidades i fent vida “normal”.
Tinc moltes ganes de tornar-hi amb la càmera “bona” i més temps.
De moment, tinc aquestes fotos a l’àlbum
