Per aquí Badalona tenim un mes de maig entretingut: són les festes de maig i a molts badalonins se’ns gira feina extra amb El Joc de Badalona, que fa que dediquem part de la nostra jornada a investigar sobre els temes més recòndits de la nostra ciutat.
Doncs bé, en aquest Joc han trobat una fórmula per justificar els errors informàtics que crec que s’hauria d’exportar a tot arreu.
I és que al Joc hi ha un personatge, el burot, que barra el pas a Dalt la Vila i ens fa la punyeta fent-nos pagar la penyora en forma de tres preguntes diàries.
Aquest burot, a banda de ser un personatge del joc (intradiegètic? quines paraules més boniques que vam aprendre a la Pompeu!), s’ha convertit també en el culpable de les desgràcies informàtiques (extradiegètiques?) que hi passen. Si un dia no queden ben registrades les respostes és culpa del burot, si un dia no hi ha cap resposta correcta per error, és culpa del burot… La culpa no recau en els que han programat o impulsat el joc sinó que en el burot. Altrament dit mala sort o, com ho dic jo, els misteris de la informàtica.
Com a persona que es dedica a fer projectes d’aquesta mena reclamo la institucionalització del burot: em sembla molt injust haver de carregar amb la culpa de coses que fallen per factors extremadament complexos i que moltes vegades se’ns escapen de les mans. Sovint aquests errors els arreglem per xiripa o amb caramboles rocambolesques que no tenen cap lògica ni sentit. Pels misteris de la informàtica.
A partir d’ara, quan hi hagi un error del que no en sàpiga explicar el motiu donaré la culpa al burot. O a l’Explorer 6, que en el fons és el culpable de tot.
