Un dels deures que tinc per aquests dies és pensar en profunditat sobre una reforma horària personal i, al setembre, intentar aplicar-la. Com que és un tema del que se’n parla força darrerament us comparteixo les meves reflexions, que ja veureu que (de moment) van en una línia força diferent de la que s’intenta aplicar.

Cal tenir en compte que parteixo d’una situació avantatjosa, sense pràcticament lligams, força diferent a la majoria. Per tant, el punt de partida és:

  • Només he de conciliar amb dos gats i un lloro.
  • Sóc autònoma, no depenc dels horaris de cap empresa (bé, faig un o dos dies de classe a la setmana, però això no compta).
  • Treballo a casa, per tant no dedico temps a desplaçaments.

I tinc uns requeriments:

  • Vull treballar màxim 7 hores al dia (cal dir que molts diumenges a la tarda preparo classes, eh?!)
  • Vull aprofitar al màxim la llum del dia, sobretot a l’hivern.
  • La migdiada és sagrada.
  • L’hora en la que em concentro més és cap a les 6 de la tarda, curiosament.
  • Vull dedicar una hora diària a estudiar de lo meu, i tinc comprovat que si això ho faig abans de començar a treballar em serveix d’escalfament mental, m’hi poso molt més concentrada (a banda de que en el fons és treballar).

Amb tots aquests ingredients la conclusió immediata a la que arribo és que hauria de fer les 7 hores per la tarda, la qual cosa em dóna un horari de 15h a 22h, que de seguida descarto.

La segona opció, i que és la que més m’agrada, és fer una jornada partida amb un ampli espai al migdia. I és que jo funciono amb energia solar. Això vindria a ser de 9h a 12h i de 16h a 20h, mitja hora amunt mitja hora avall.

I com ho repartim?

Des de que treballo pel meu compte no faig servir despertador, em llevo amb la llum que entra per la finestra, i normalment no falla: a les 8 en punt, caps de setmana inclosos. Si no, no patiu que el Basilio a les 8.01 ja està allà, és un despertador molt eficaç.

Pujar a l’oficina a les 9h, estudi de 9h a 10h i treball de 10h a 12h. Això també té l’avantatge que contestes mails pel matí i respons les trucades si cal.

Però sobretot amb aquest horari aconseguiria tenir lliures les hores en que fa més sol i escalfor, i institucionalitzar una cosa que intento fer des de fa un parell d’anys: deixar-ho tot i sortir a caminar fins a Montgat o fins al port de Badalona, seure i mirar el mar.

I és que una de les coses que hem comentat amb gent de Suècia (i Noruega!) és el fet que a l’hivern entren a treballar de nit i surten de treballar de nit. Els suecs amb els seus fantàstics horaris laborals no veuen el sol. No em semblen tan fantàstics, doncs.

Tornar a casa entre les dues i quarts de tres (és que m’ho prenc amb calma, eh?!), dinar, migdiada i tornem-nos-hi a posar a les 16h, que encara és de dia. Un altre avantatge de cara a l’hivern, i és que no noto quan es fa de nit.

De fet, un dels meus traumes infantils era sortir de l’escola a quarts de sis i que fos fosc. Recordo com si fos ara la sensació del moment abans de pujar a l’autocar, mirar el cel, i pensar que era negra nit. Depriment. Afortunadament, des de que treballo com que la foscor m’enxampa treballant ni me n’adono.

Tancar la paradeta cap a les 20h, aprofitant les hores en les que estic més lúcida i la majoria de clients ja han plegat, fer les activitats que hagi de fer i sopar entre les 21h i 22h.

Bé, ja veieu. A mi la reforma horària que proposen no m’acaba de convèncer i considero que els horaris ibèrics ja m’estan bé. De fet, combrego més amb l’anunci de cervesa que enalteix les petites vacances del migdia que, tot i que em va fer ràbia quan va sortir, em va reafirmar en les meves conviccions.

Apa, doncs ja que ho he escrit i si no hi ha cap suggeriment millor aquest setembre començo amb el meu nou horari. Esborro aquest item de la to-do list de les vacances 🙂