Bizarre Bazar

Hi ha algú que em diu que faig massa preguntes

Vacances a Suècia 2011: Värmland

Un any més ja som de tornada del nostre periple anual per Suècia, aquesta vegada escric des de casa: no hem agafat cap tren des del qual poder relatar les experiències en directe.

Aquest any el dubte estava entre dos destins de Ryanair: Skellefteå i Karlstad. A Skellefteå ja hi havíem estat en el nostre viatge amunt amunt, i potser era un destí massa arriscat per passar-hi una setmana sencera, tot i que de ben segur que no ens haguessim avorrit gens. Finalment Karlstad va ser el destí amb més quorum i amb el bitllet d’avió un preu prou mòdic.

Värmland

De fet, nosaltres no vam trepitjar la ciutat de Karlstad: ho vam deixar per l’últim dia abans de l’aeroport i ja se sap que entre pitos i flautes s’acaba fent tard i només pots anar al centre comercial a fer les compres de rigor (imprescindible comprar filtres de cafè per tot l’any).

Per tant, no va ser tant un viatge a Karlstad com a la seva regió: Värmland (que ho traduiríem com terra temperada, warm land).

El nostre centre d’operacions va ser Svanskog, un poblet a uns 75km de Karlstad, i el nostre assentament a una granja de les afores del poble, com sempre fem quan anem tota la colla.

La granja tenia el seu punt divertit: no era una gran explotació com l’any passat que era una fàbrica de vaques i llet, sinó que tenia més aire d’arca de Noè: amb dues llames, unes quantes oques, un poni, un nombre indeterminat de cavalls (entre 3 i 5?), algunes ovelles, un gos, dos gats i, el més curiós de tot: uns pollastres i pollets amb les potes peludes que semblava que duguessin descansos.

20110816_suecia_614

20110816_suecia_010

Les ciutats

Svanskog és un poblet molt petit envoltat de dos llarcs llargueruts, té força encant però poca estructura de poble. Més aviat recorda a una urbanització amb el seu mini centre comercial: un petit súper (l’ICA) una perruqueria, un loppis (botigues de trastos, pongos i demés) i una pizzeria-kebab, que allà és com són les pizzeries: multiproducte exòtic. Cap rastre de bar per anar a prendre alguna cosa… això és de les coses que més em sorprèn d’aquests tipus de pobles suecs.

Les dues ciutats més properes a Svanskog eren Åmål (sí, sí, la de Fucking Åmål) i Säffle. Típiques ciutats amb el seu carrer principal, la seva plaça sense gaire misteri i els seus garrulos que allà en comptes de fer tunning fan raggare: compren cotxes americans antics, els restauren i es passegen tota la tarda donant voltes pel poble, amb el problema que al ser tant petit passen per la plaça sense gaire misteri cada cinc minuts, tot un espectacle. La diferència que he notat respecte altres ciutats de Suècia és que en aquest cas la majoria dels cotxes estaven restaurats de manera casolana, diria que a cops de martell i l’aspecte era bastant patètic, semblaven de l’anunci aquell que converteixen un cotxe indi en un Peugeot 206.

A destacar la zona del camping d’Åmål, amb la seva platja d’aigua transparent al Vänern, el llac més gran de Suècia, que gairebé sembla un mar i fins i tot s’hi fan onades.

Els thais de Suècia

Una menció especial mereixen els restaurants thai de Suècia: vagis on vagis, a la ciutat més petita o al racó més recòndit que sempre hi ha un restaurant thai. De fet, per nosaltres ja s’ha convertit en un dels esports de l’estiu: descobrir on és el thai a cada ciutat que visitem per petita que sigui.

De fet, aquest any el menjar thai l’hem degustat en una mena de resort (entengui’s que la dimensió dels resorts poc té a veure amb els dels llocs tropicals) perdut en un llac al que s’hi accedia per una carretera de terra i que segurament era un dels pocs llocs per dinar en 50km a la rodona. Curiós, si més no.

Les excursions i el geocaching

La gran novetat d’aquest any  ha estat la incorporació del geocaching entre les nostres activitats. El geocaching és una mena de joc del tresor actualitzat: algú amaga una caixa amb petits tresors a dins i una llibreta per signar, i des de la web hi ha la descripció del lloc i les coordenades exactes on trobar-lo.

La gràcia no és tant trobar el tresor (de fet no és tan romàntic i és un Tuperware ple de trastets del todo a 100) com que els llocs que ha escollit qui l’ha posat solen ser especialment bonics.

Per exemple, vam arribar al cim més alt de Dalsland (vindria a ser com una comarca), Baljåsen, que tenia la friolera de 301 metres (!!!) i en teoria una vista fantàstica sobre el Vänern de la que no vam poder gaudir per culpa dels núvols.

20110816_suecia_144

20110816_suecia_163

20110816_suecia_176

La “gran” excursió la vam fer el dia que vam anar a la Glaskogens naturreservat, una grandíssima reserva natural (de fet allà hi ha una reserva natural a cada passa) per on vam fer una excursió de 14km i on hi vam trobar un altre cache mentre em devoraven els mosquits.

20110816_suecia_412

20110816_suecia_400

20110816_suecia_405

D’altres geocaches ens van dur a llocs molt interessants: la punta més al sud del Vänern, un antic fortí amb unes vistes precioses sobre el llac, un petit port perdut emmig del no-res… molt interessant això del geocaching! 🙂

Aquí algunes fotos:

20110816_suecia_483

20110816_suecia_539

20110816_suecia_522

20110816_suecia_510

Altres activitats

A banda de les excursions i el geocaching ens vam estrenar en dues activitats que tinc ganes de repetir: el trolley i la canoa.

El trolley és una mena de bicicleta-carro-mutant amb la que vam recórrer una via de tren abandonada. Vam fer 20ipico kilòmetres pedalant des de Forsbacka, passant pels llacs, petits abaixadors abandonats fins arribar al túnel que ens hagués permès arribar a Svanskog però que per raons de seguretat no deixaven creuar.

20110816_suecia_292

20110816_suecia_287

I finalment, la canoa, que mai havia provat i que sorprenentment em va agradar més del que em pensava. I és que anar en canoa és una de les activitats principals de per allà: la llogues per dies o setmanes (quan li vam dir al nostre llogater que la volíem per un parell d’hores i que no duíem picnic no ho va acabar d’entendre) i et passeges pels llacs, t’atures quan vols, fas nit pel camí i tornes de l’excursió com qui ha fet un viatge amb cotxe. Que això sí que ho té, Värmland és la regió de Suècia que té més llacs (no sé com ho vam calcular però ens va sortir a 250 habitants per llac) (de la canoa no hi ha imatges perquè vaig deixar-ho tot a terra ferma… no me’n refiava gaire!).

Conclusions

Mentre esperàvem l’avió de tornada a l’aeroport de Karlstad un noi molt trempat ens va passar una enquesta sobre la regió. Això em va fer reflexionar en context, és a dir, en relació a les altres vegades (que amb aquesta ja en van 5) que he estat a Suècia.

I el cert és que a la pregunta de si ho recomanaria a algú vaig contestar que no (bé, no, no, tampoc, alguna opció tipus “més aviat no”). I és que està bé, però si alguna cosa té la Suècia que conec és que tota ella és molt semblant: boscos i més boscos i petites ciutats amb estructura similar (exceptuant Stockholm, Göteborg i suposo que el sud que és precisament el que no he visitat). I per boscos i llacs, excursions i parcs naturals, gairebé em decanto per un lloc més proper a la costa o alguna de les grans ciutats. O Abisko, al nord-nord que em té robat el cor! Però bé, de vacances a qualsevol lloc s’hi està bé! 🙂

A veure on ens duu Ryanair l’any vinent! 🙂

20110816_suecia_635

Com sempre, per més fotos, al Flickr

Previous

Les meves bicis

Next

Sabons Avon

1 Comment

  1. Crec que molta gent es pensa que es un país molt modern i ric i amb molt bones prestacions socials.

    En part es veritat, es un pais ric, son poca gent, 10 milions aprox, te grans industries (volvo, ericsson, ..) i empreses molt punteres (skype, spotify, …) no hi a atur i les prestacions socials encara son molt superiors al les del sud del continent.

    Pero la meva impresió allà es que es un país molt rural i molt homogeni, tant com pel paisatge i la gent. Exceptuant la capital Stocholm que es una capital europea mes.

    No se, la sensació que tinc es que s’han parat en el temps, com una mica pasats de moda, sembla que continuin als anys 60, i tot una m ica avorrit bàsicament perque les activitats a fer sempre son les mateixes.

    Aixó si, es molt recomanable per desconnectar de la gentada, la calor i a vegades el caos del sud.

Comments are closed.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén