Un any més tornem a passar les vacances d’estiu a Suècia, i mica en mica anem completant el puzzle de regions marcades amb el visited (a grosso modo només ens queda per visitar la part interior del país, la que fa frontera amb Noruega). 

Aquest any hem marcat al mapa un dels plats forts dels destins de vacances per als suecs: Gotland, una illa força gran i que, per entendre’ns, vindria a ser la seva Mallorca.

Etapa 1: De Hèlsinki a Stockholm, passant per Turku

Abans, però, vam aterrar a Hèlsinki, on no havíem fet escala mai abans. Hi vam estar poc més de 24h que van donar per passejar-nos per la ciutat (bé, però molt cara), visitar Suomenlinna (una illa que val la pena visitar, està molt a prop i s’hi va amb un ferri de línia que passa molt sovint) i comprar el llibre dels Finnish Nightmares, que coneixia de seguir la pàgina al Facebook i, que per la meva sorpresa, era el número 1 de vendes a Finlàndia. Ben curiós.

A banda d’això vam poder copsar la febre pels Pokémons, vam tastar cervesa artesana a una fira a vessar de gent i vam descobrir què fan tots els turistes xinesos a primera hora del matí: anar al monument a Sibelius.

Helsinki

Fetes les visites de rigor a Hèlsinki vam agafar un tren cap a Turku, on al vespre ens esperava un ferri que ens duria fins a Stockholm. Nota: els trens finesos són im-pe-ca-bles: puntuals, nets, amb espai per bicis, wifi (que, sorprenentment, funciona!).

A Turku hi vam estar unes hores escadusseres: visita al centre, dinar, passejar per uns parcs que semblaven una muntanya russa (puja-baixa, puja-baixa) i anar cap a la terminal de ferris, on hi vam arribar massa d’hora i no calia. Si hi aneu, arribant mitja horeta abans aneu més que sobrats de temps.

Del ferri de Turku a Stockholm en podria fer un post sencer.

El primer que ens va sorprendre és que el ferri venia de Hèlsinki, que no queda gaire lluny, i a priori no sembla el mitjà de transport més eficient per moure’s entre aquestes dues ciutats, de manera que no esperàvem que baixés gaire gent. Estàvem totalment equivocats. Un cop va arribar el ferri va començar a baixar-ne una riuada de gent carregada fins dalt de tota mena de productes, especialment packs de 24 llaunes de cervesa que arrossegaven en carros, tots iguals (curiós), i que després vam veure que els venien al supermercat del ferri com a pack, amb el carro ja incorporat. Per aquesta gent el ferri és com qui aquí va (o anava) a Andorra però a alta mar.

Un cop vam ser dalt, gent com formigues buscant la seva cabina, nens que ja se’l coneixien amunt i avall, cues als restaurants, i nosaltres fent una volta de reconeixement al·lucinant amb tot el que veiem, tal qual com uns provincians. Restaurants de tota mena, màquines escurabutxaques, un spa, una disco… tot allò allà dins (d’acord, mai hem fet un creuer dels grans, ni ganes, som uns pardillos).

Però és que ens va sorprendre molt, positivament, sobretot perquè tampoc ens semblava que havíem pagat tant (primer havíem reservat una cabina per 4 persones sense finestra per 92€ -et transporten i t’estalvies una nit d’hotel, què més pots demanar -, però finalment pocs dies abans vam decidir tirar la casa per la finestra i la vam canviar per una amb vistes que ens va costar 150€).  I una cabina amb la-va-bo i dut-xa!!! I ho poso així perquè fins 10 dies més tard no vam tornar a gaudir de lavabo i dutxa a l’habitació.

Vaja, de luju! Per cert, per si us interessa el ferry era de Viking Line (que no em patrocinen ni res, a veure si veuen el post i cau alguna cosa! ;))

Deixant Turku al capvespre:

Turku

I a les 6 del matí ja arribàvem Stockholm:

Stockholm

Etapa 2: Stockholm

Un altre any vam passar per Stockholm com a etapa de trànsit. És cert que ja ho tenim força vist (però mai cansa) i és per això que vam decidir passar tot un matí a Skansen, una mena de barreja entre zoo i poble espanyol, i que és el primer que surt a les guies i el que fa la majoria de gent que va a Stockholm a passar-hi uns dies, però que nosaltres per mandra o per vés-a-saber-què mai ens havia cridat l’atenció.

Doncs bé: val la pena anar-hi però penseu que cal dedicar-hi un matí llarg o un dia sencer. Nosaltres, com no podia ser d’altra manera, vam invertir la major part del temps a visitar la zona del zoo d’animals nòrdics. Els grans: rens, ossos, ants, mussols… una mica de tot. I els petits: granotes, conills, porquets, esquirols i, també, gats. Tots amb reproducció del seu hàbitat natural, gat inclòs XD

Stockholm

Després de dinar vam acostar-nos a l’altra part, la del poble espanyol, per entendre’ns. En aquesta part hi ha edificis de tot Suècia que els van desmuntar i traslladar fins aquí, i pots entrar a les botigues i cases i t’hi trobes gent vestida d’època que t’expliquen com treballen i com viuen. La farmàcia, el forn, el senyor que reparteix gel, la ferreteria, la mestressa de casa que fa galetes… una mica de tot.

I passat el dia a Stockholm marxem cap a Gotland.

Etapa 3: Gotland

A Gotland s’hi va en ferri, i en aquest cas no surt del port d’Stockholm sinó que has d’anar a Nynäshamn (o Oskarhamn, però n’hi ha menys). Per tant, cap a l’autocar i a rememorar els vells temps en que el Sr. Ryanair ens feia anar a Girona.

Mentre esperes a agafar el ferri passeges per la sala d’espera i veus uns cartells de propaganda de Gotland que en comparen les platges amb les de Sardenya i la vegetació amb el Serengeti. Jorden runt  på en ö (que vindria a dir el món sencer en una illa)Homeeee… sí, però no exactament. Amics publicistes suecs: mireu menys anuncis d’Estrella i no feu comparacions d’aquesta mena, no cal, que tots els que estem allà ja hem pagat el bitllet.

sardenya

I bé, un cop a dalt del ferri te n’adones de vàries coses:

  1. Que la immensa majoria de gent que hi va són suecs.
  2. Que pel que has pagat del bitllet de Destination Gotland (de mitjana uns 28€/trajecte per adult) no té ni punt de comparació amb el de Viking (has de sumar-li els 10€ de bus per arribar a Nynäshamn).
  3. Que els 28€ no et donen dret a un seient (encara no sé on podíem seure, però mig passatge okupava -sí amb k- les taules del bar).
  4. Que allà mateix a Nynäshamn hi havia una altra companyia de ferris més petita (i que no surt tan fàcil a les cerques de Google) i que a la seva web diuen que per 89kr (menys de 10€) t’hi porten. Si hi aneu, doneu-li un vistassu, per si les mosques.

I bé, després de 3 horetes et plantes a Visby, la capital de Gotland.

Visby

El primer que em va sorprendre quan vam arribar a Visby és que la gent anava sense samarreta. Gotland és el sol i és l’estiu, és un lloc de vacances, i l’ambient és de vacances. Samarretes fora, doncs. Camines una mica i el primer hotel amb el que topes està ple de gent prenent el sol a la piscina (perquè aquest any, sí, per fi!, hem tingut sol) (excepte els dies de Göteborg, calia compensar…).

Anem al hostel a deixar els bàrtulus (a Hejde, a uns 23km de Visby) i tornem a fer una volta de reconeixement a Visby.

I realment te n’adones que Visby és molt-molt maco.

Visby recorda molt a Carcassonne: és una ciutat medieval emmurallada i, un cop a dins, està plena de restaurants i botiguetes. I carrers per passejar, i esglésies en runes i casetes ben cuidades amb flors a la façana. Fa molt de goig. I la gent està de vacances (aquí ja van amb samarreta) i sopa ben d’hora i omple les terrasses i mira la posta de sol (o no, perquè triga mooolt a pondre’s). Perquè, això sí: tothom està a Visby, a la resta de Gotland passa com en general a Suècia: hi ha poca gent.

Gotland

Gotland

Gotland

Löjsta hed

També el primer dia vam aprofitar per fer una de les activitats que ens havia cridat més l’atenció: anar a veure uns cavalls salvatges que viuen en una zona de Gotland i que són molt especials: els Gotland russ, una mena de ponis l’origen dels quals es remunta a l’edat de ferro. Aquests cavalls viuen en estat salvatge (no els donen de menjar, no els vacunen…) excepte pel fet que els tenen en un recinte tancat (immens, ja us ho puc ben assegurar) i que els van canviant de zona segons l’època de l’any.

Doncs bé, efectivament, arribes al lloc en qüestió i t’hi trobes un cartellet que et diu que els cavalls estan allà i unes escaletes per salvar la tanca. A partir d’aquí la feina és teva per trobar aquests cavalls que campen lliurement pel bosc.

Gotland

El primer dia vam haver d’abandonar, la zona a explorar era immensa i no teníem ni idea d’on els podíem trobar.

Però tossuts de mena com som, l’endemà al matí hi vam tornar i afortunadament ens vam creuar amb una noia que ens va dir que sí, que els havia vist, allà, allà… Allà, allà…??? Vam voltar amunt, avall, a dreta, a esquerra, per aquí ja hem passat, anem allà al fons, i si tirem per aquí, i si tirem per allà… res! Rendits, farts, i ja gairebé a punt d’abandonar per segona vegada veiem a la llunyania dos cavalls. Corrents cap allà! I els dos cavalls que se’n van. Bé, almenys els hem vist.

I ja gairebé de tornada, fent un últim rodeig per una zona que no havíem explorat… ens apareixen com per art de màgia i tan tranquil·lament un parell de cavalls tan panxos que passaven per allà. Aix, quina emoció… va ser molt maco, només faltava la música d’una peli de Disney! :.D

I quan ja ens havíem acomiadat d’aquests dos que passaven en vam trobar més. De grans, de petits, de més clars, més foscos… i evidentment, vam amortitzar la passejada amb aquelles bestioles tan i tan manses. Si aneu per allà us ho recomano. Però sobretot, paciència! 🙂

Gotland

Gotland

Gotland

 

Gotland

Els raukar

Si per alguna cosa és coneguda Gotland és pels raukar. Són unes formacions rocoses que el pas de temps i l’erosió del mar han resultat en formes ben capricioses. Hi ha moltes zones amb raukars, i si esteu per la contrada us fareu un fart de veure’n propaganda.

Raukars a Fårö:

Fårö - Gotland

El famós gubbe (iaio?) de la punta del sud:

Gotland

A aquest no sé com li deien, a Holmhällar, a l’est de l’illa:

Gotland

Fårö

Fårö (vindria a ser l’illa de les ovelles) també és un dels llocs més famosos de Gotland. De fet és una altra illa al nord que només s’hi pot anar en ferri, i és hiperconeguda per ser l’illa on es va establir l’Ingmar Bergman i on hi va rodar bona part de la seva filmografia.

S’hi havia d’anar. Com que som de llevar-nos aviat vam agafar el cotxe i cap al Nord, fins que arriba un punt en que comences a veure els rètols que t’indiquen el carril en el qual posar-te per agafar el ferri cap Fårö. I, a mida que avances, veus uns cartells que et fan una estimació del temps que has d’esperar fent caravana fins a poder agafar el ferri. Vam passar el de 2h, el d’1.30… i ens vam aturar just al d’1h. Clavat. 1h de rellotge més tard estàvem damunt del ferri que (gratis!!!) (no sé si només devem ser nosaltres a qui ens sorprèn) en cinc minuts et deixa a l’altra banda.

Sent una illa a la que només s’hi pot accedir per mar me la imaginava molt diferent. Pràcticament deshabitada, sense trànsit, molt tranquil·la.  De fet, mentre fèiem cua em penedia de no haver optat per llogar una bici i passejar-nos per allà idíl·licament gaudint del paisatge. Mentida! És una illa tan plena de cotxes, cases, càmpings i gent com qualsevol altre lloc i anar en bici significa circular per una carretera estreta de dos sentits i pràcticament sense voral. No seria la meva idea de passeig idíl·lic en bicicleta…

Per sort amb el cotxe, ens vam acostar fins el far, vam visitar alguna de les platges de sorra fina i aigua força transparent on podies caminar molt molt endins i vam visitar uns quants raukar. De tornada al ferri vam fer una parada tècnica per fer un cafè al museu Bergman però vam deixar-lo per una altra ocasió.

Una platja de pedres:

Fårö - Gotland

Una de sorra fina:

Fårö - Gotland

I una zona amb casetes de pescadors (molt xules!):

Fårö - Gotland

El sud

A Gotland hi vam estar cinc nits, per tant ens va donar temps a voltar amunt i avall. I l’endemà de visitar el nord, vam anar a la punta del sud. Si bé fora de Visby no hi ha gran cosa (és que gairebé ni tan sols pobles amb una mínima estructura!) a mida que ens aproximàvem al sud vam tornar a percebre sensació de vacances: zones amb casetes d’estiueig, recintes amb restaurants… més vida, vaja.

Nosaltres vam fer parada al Naturum, uns centres que crec que per aquí en diríem d’interpretació de la natura, i que estan per tot el país (i són gratis!). Vam fer una visita força interessant, molt didàctic tot plegat.

Després vam continuar baixant fins la punta de baix de tot i vam dinar al restaurant que hi ha allà, molt bé, per cert, amb un cert aire Panadella (cambrers de tota la vida, menjar solvent, servei eficient) que s’esqueia molt bé amb la idea de lloc acollidor a la fi del món. Això, sí: allà, al sud, gent com a mosques. Després de dinar visita al Gubbe que teniu més amunt, passejada per fer baixar i tornada per la carretera pintoresca que va pel costat del mar.

I, com sol passar per allà, et trobes coses sorprenents que no estan al mapa ni has vist a les guies. En aquest cas va ser el museu de la pedra. Sí, allà al mig, sense ningú, un museu a l’aire lliure on podies practicar les habilitats de picar pedra.

El museu:

Gotland

El vigilant:

Gotland

Un currante fent una obra d’art:

Gotland

 

I més coses…

Les ovelles negres

Si aneu a Gotland i voleu tornar amb algun souvenir el més segur és que us n’endueu alguna peça feta amb llana d’ovella negra. I és que, si bé ja n’havíem vist a d’altres zones, aquí les ovelles negres campen per tot arreu. Ja sigui en ramats o gairebé com a mascotes (l’amo del hostel en tenia unes quantes en un prat allà al costat, no sé ben bé per què).

El més graciós va ser un dia que de bon matí vam passar per un prat ple d’ovelles i, en aturar el cotxe, van venir totes embogides fins on érem nosaltres, de totes bandes. Suposo que deuria ser l’hora que l’amo els duia l’esmorzar… o no, no sé, però va ser molt divertit.

Aquí ja en teníem una bona colla mirant-nos:

Gotland

Aquí encara més:

Gotland

Les paparres (fästingar)

I continuem amb bestioles.

Tants anys anant a Suècia i campant alegrement per prats i boscos i aquest any ho hem fet una mica més cohibits per una amenaça: les paparres.

La primera notícia de la seva existència la vaig tenir al llibre de suec: en una lliçó es parlava dels animals perillosos que t’hi pots trobar, i entre els ossos i llops van aparèixer les paparres, que resulta que poden transmetre una malaltia, el TBE, que et pot deixar seqüeles per tota la vida, poca broma.

Doncs no només existia aquesta amenaça al meu llibre de suec sinó que va ser un tema recurrent durant tot el viatge: cartells a les entrades de les rutes advertint de la presència de l’animaló, llargs reportatges durant els noticiaris de la televisió amb tota mena d’experts i, ja a Stockholm, aparadors folrats amb crides a vacunar-se contra el TBE. Glups.

Stockholm

Per sort, a Gotland no se n’havia detectat cap cas i l’amiga que vaig fer després d’una excursió la vaig acomiadar sense gaires miraments.

 

I després de cinc nits, ens vam acomiadar del nostre hostel:

Gotland

I ens vam llevar ben d’hora, ben d’hora per agafar el ferri de les 6.30.

Gotland

Etapa 4 (i última): Göteborg

Després de passar la nit de tràmit a Stockholm, vam agafar el tren cap a Göteborg. Allà ens reuniríem amb tota la família: la vinguda de Barcelona i la que ja viu allà.

A Göteborg també hi hem estat unes quantes vegades, però potser no l’hem voltada tant com Stockholm, segurament perquè sempre hi tenim una agenda una mica més apretada i anem a llocs més concrets.

Aquest any, però, hem fet un parell de coses que us recomano un cop vist el principal.

Eriksberg

És curiós perquè allà amb la tarja que aquí en diem de metro pots agafar ferris que et duen a diferents llocs. Té lògica si tenim en compte que hi ha moltes illes on només s’hi arriba per mar i llocs on el més fàcil creuar amb vaixell que fer tota la volta per terra ferma.

Doncs bé, Eriksberg és un d’aquests llocs que hi pots passar travessant un pont o agafant un ferri de línia.

Göteborg

El que abans era una zona industrial, de magatzems i drassanes, ara és un barri residencial d’allò més modern i amb l’equivalent al nostre 22@: Lindholmen, un parc científic on també hi ha la universitat.

Göteborg

Brännö

I amortitzant la tarja de 48h vam decidir agafar un altre ferri, aquest per visitar alguna de les moltes illes del voltant de Göteborg.

Ens havíen dit que hi ha una illa on no hi ha cotxes, on la gent va amb bici o amb una mena de carromatos motoritzats (no ho sabria dir millor) i que es diu Brännö. Doncs cap allà que anem!

Amb la sort o la desgràcia, no ho sé, que vam agafar un ferri borreguero que ens va passejar per bona part de les illes del sud. 45 minuts més tard baixàvem a Brännö i, efectivament, era com m’havia imaginat que seria Fårö: una illa sense cotxes, silenciosa, tranquil·la i on de tant en tant passava gent en bicicleta o, encara més de tant en tant, algú que transportava algun trasto amb un d’aquests carromatos.

Malauradament, la tranquil·litat es va acabar per nosaltres quan vam assabentar-nos que ens havíem d’afanyar si volíem agafar el ferri que ens havia de dur de tornada (aquest ja directe) i que sortia de l’altra punta de l’illa. Per tant, caminada a ritme lleuger, totalment contrària a la tranquil·litat que suggeria el lloc.

En tot cas, ja tenim una altra activitat per fer a Göteborg quan hi tornem, i és que d’illes per visitar n’hi ha unes quantes 🙂

 

Apa, doncs fins aquí les vacances d’aquest any, la resta de fotos al Flickr!