Ahir al vespre vaig decidir tornar a casa caminant, xino-xano, passant per carrers que feia temps que tenia oblidats. Vaig passar pel Born, per Argenteria, la Catedral i Portal de l’Àngel fins que vaig creuar la Rambla i em vaig endinsar al Raval. No feia gaire calor i el passeig va ser agradable, però em va saber molt de greu comprovar l’actitud irresponsable de molts comerços, i que és extensible a bona part de la població.
Deixant de banda el Sr. Bush, que considero el major irresponsable del planeta, crec que cada vegada més proliferen actituts irresponsables, però el que em sembla més greu encara és que han passat a ser habituals.
Ahir em va sorprendre el fet que moltes de les botigues tenien les portes obertes. Al passar pel davant es podia percebre una frescor agradable: l’aire acondicionat que s’escapava per la porta convidava a entrar i remenar entre les rebaixes. Resulta evident que aquesta és una estratègia per atraure clients i que segurament els beneficis són molt majors que la despesa extra en aire acondicionat.
Però en una època en que cada dia es parla de l’escalfament del planeta i de l’acceleració constant en el seu creixement, crec que no es poden fer concessions, i hauria de ser de sentit comú intentar fer un ús racional dels recursos, i en aquest cas, de l’aire acondicionat. I això no només afecta els qui s’hi juguen beneficis econòmics: estic convençuda que, ara com ara, a moltes cases ja no s’obren les finestres per ventilar, sinó que s’engega directament l’aire acondicionat. Em sembla una actitud en extrem irresponsable pensar que allò que fem a nivell individual pràcticament no afectarà el còmput global.
Ja sé que no estic descobrint res de l’altre món, però ja fa temps que penso que no sé en què estem pensant.
