Pocs llocs m’imagino tan masculins com una benzinera. Allà hi ha tot el que el mascle de debò pot necessitar: gasolina, accessoris pel cotxe, tabac, llenya, gel…
Són espais de trànsit, sense compromisos, amb una infraestructura mínima, aparentment provisional, altament funcionals i, sobretot, grisos. Em dóna la sensació que són espais creats per homes i per a homes-homes. No hi trobo rastres de sensibilitat femenina per enlloc. Però a les dones tampoc els apassiona el món del motor, d’entrada.
Els homes surten del cotxe com els cowboys que baixen del cavall, i caminen decidits cap a la mànega que empunyen com una pistola. Carreguen el vehicle de benzina i es dirigeixen a la caixa, obrint la porta amb la mateixa familiaritat amb que els forasters entren als saloons, que són tots iguals. Paguen la consumició i, per sort, marxen sense fer cap destrossa.
N’hi ha que s’hi recreen i carreguen municions per continuar amb la seva activitat més masculina: llenya i gel, foc i alcohol. Coses d’homes.
Potser és una generalització reduccionista però, mentre espero al cotxe que acabin de posar la benzina, em fa gràcia veure-ho des d’aquesta perspectiva.
