Des de fa uns dies que observo que tot Barcelona ha quedat plantada d’uns pals que assenyalen per on pots anar i on pots arribar. No hi ha manera de perdre’s, a cada cantonada ens indiquen cap on podem anar, què hi trobarem i ens situen en un mapa per tenir el context de la nostra ubicació.
I em sap greu: si una cosa m’agrada d’anar pel món és perdre’m, donar més volta de la necessària, no saber on sóc… i pel camí descobrir llocs que mai hagués conegut si no m’hagués desviat. I ara, a Barcelona, haig d’evitar els pals que m’indiquen el bon camí…
Per sort, sempre ens quedarà París, amb els seus mapes on no hi surten ni la meitat de carrers i el nostre pèssim sentit de l’orientació. La propera vegada, us ensenyarem les nostres caminates amb les rutes marcades amb el GPS… si podem evitar treure-li la vista de sobre!
