Un any més, cap a finals d’agost fem la maleta amb roba variada i enfilem cap a Suècia. I, un any més (que no sé si considerar-ho bo o dolent), ens fa un temps esplèndid i no hem de desplegar el paraigua ni l’impermeable.
Ens queden (relativament) poques zones de Suècia per visitar. I aquest any ja hem anat a un lloc molt concret: un trosset de Småland pendent de descobrir, però rodejat per altres zones conegudes. Al nord ja vam estar a Kisa, a l’est a Kalmar i Öland, a l’oest a Sjötofta amb un radi d’acció força ampli i, al sud, Skåne, li vam fer una bona repassada.
Però teníem pendent el cor de Småland, el lloc on va néixer Ingvar Kamprad, el creador d’Ikea.
Tot això ve perquè l’any passat em vaig comprar una biografia on un periodista fa una repassada de la seva vida, sense gaire ordre ni concert. Però va ser motiu suficient per voler visitar una zona que teníem pendent.
Així doncs, el 19 d’agost vam volar fins a Copenhaguen, amb el tren vam travessar el pont d’Öresund fins a Malmö i vam dinar amb el nostre corresponsal a la ciutat per posar-nos al dia de peripècies per, immediatament després, agafar el cotxe de lloguer i enfilar fins a la nostra base d’operacions a Småland: un poble anomenat Tingsryd.
Tingsryd
Tingsryd ens va sorprendre per ser un lloc relativament turístic. Hi ha un camping força gran i algunes atraccions que van més enllà de la població local.
Com cada any, vam llogar una stuga per una setmana, aquest any totalment vintage, com ens agrada, amb la cuina que almenys per aquí en diríem d’origen i amb un calaix ben curiós, vertical.
No sé si us imagineu per què servia, però després de rumiar una estona, la vaig encertar. Efectivament, és un calaix per amassar 🙂
Un cop instal·lats i completada la tradició d’estrenar les vacances sopant en un thai, fullejant tríptics turístics vam descobrir que a Tingsryd hi ha vàries atraccions: una mena de parc aquàtic indoor (que no hi vam anar), una fàbrica de tota mena de recipients plàstics amb un magatzem on firar-te (que hi vam arribar massa aviat i encara era tancat) i una mena de conglomerat, que no sabria si qualificar-lo d’imperi comercial o de parc temàtic, anomenat Börjes, i que sembla tret d’una sèrie d’època. Aquí sí que hi vam anar, i vam visitar els diferents departaments del conglomerat: des de roba, decoració, supermercat, tota mena d’equipament per hípica i el seu famós kiosk on es vanten de vendre els entrepans de gambes (räckmacka) més barats de Suècia.
L’altra visita obligada del poble és del Tingsrydtravet, un recinte on hi fan curses de trotadors (primera vegada que ensopego amb aquest nom) que, com sempre amb els superlatius, presumeix de tenir la pista més llarga de tota Europa (1 milla anglesa, 1609 metres).
Ens hi vam acostar i vam poder veure una cursa de ponis, amb grans premis, ben curiós tot plegat.
I, com sempre, vam aprofitar el càmping per llogar unes bicis i petar la xerrada amb un senyor que havia passat temporades a Fuengirola, i vam fer un parell de rutes: pel matí la volta a un llac proper i per la tarda passejada fins a un poble que ens va fer gràcia: Konga.
Bilkyrkogården
Sens dubte, una de les visites més impressionants d’aquest any va ser al Bilkyrkogården, un cementiri de cotxes enmig del bosc. Sembla ser que un tal Åke hi tenia una mena de desguàs, i un cop desaparegut el personatge, els cotxes han continuat allà, fonent-se amb la vegetació.
Ikea Museum
L’altra gran visita que vam fer, i un dels motius del viatge, va ser a l’Ikea Museum, a Älmhult.
Allà, el Sr. Kamprad hi ha muntar la seva primera botiga de mobles. Avui en dia, és un recinte ple de construccions d’Ikea (inclòs un hotel!) i amb la botiga convertida en un museu.
Linnés Råshult
Sabíem que ens trobàvem a la terra natal de Carl von Linné, gràcies al qual disposem d’un sistema clar per anomenar les espècies, però per casualitat vam descobrir que el teníem a tocar tornant d’Älmhult.
Gratament sorpresos, ens vam acostar a Råshult, on va néixer, i on hi han recreat una àrea amb la vegetació tal i com era a la seva època, al segle XVIII.
Una bona i interessant passejada pels paratges on va passar els seus primers anys de vida, tal i com eren aleshores.
Parc Nacional d’Åsnen
Seguint amb la natura, i ben a prop de Tingsryd, teníem el llac d’Åsnen i el seu parc Nacional.
Allà hi vam fer bones passejades i bons banys, una de les coses que hem aprofitat més aquestes vacances.
Helgö i Jägaregap
Un altre lloc que vam passejar a fons va ser la reserva natural de Helgö i Jägaregap. En aquest cas, a banda de bosc i llac, vam topar amb l’agradable sorpresa d’extensions immenses de plantes de nabius carregades de fruits sucosos, com feia anys que no trobàvem. Vam xalar de valent i, de fet, hi vam tornar el darrer dia abans d’abandonar Småland amb recipients per fer una collita com cal.
Växjö
La ciutat més gran que teníem a la vora és Växjö. Hi vam fer una volta ràpida amb visita a la catedral, compra del recopilatori de Pettson och Findus, i un fika en una terrasseta molt agradable 🙂
Altres visites
Acabada la nostra setmana voltant per Småland, va ser el moment d’agafar el cotxe cap el nord. El nostre centre d’operacions el vam establir a Ahlafors, simplement per la raó que es trobava a prop d’una estació de tren que ens permetria acostar-nos a Göteborg amb facilitat.
Va resultar que, casualitats de la vida, en aquell poble escollit a l’atzar hi ha una fàbrica de cerveses, l’Ahlafors Bryggerier, que obren un espai de bar de tant en tant i, casualment, obria una de les dues nits que vam ser allà.
A continuació, un poti-poti de les fotos de l’última etapa del viatge:
I, per acabar, el recull de senyals gatunos d’aquest any:
Com sempre, alguna foto més la trobareu a l’àlbum d’aquest any
